VIII
Es desperta l’alba,
el mar bressa el gran robí
i agombola els blaus.
Els colors de la tarda
comencen a germinar.
*
Ocells emmirallats a la forja d’un estanyol clapejat. La libèl·lula, perduda dins el murmuri, aboca la solitud del bes dins la malenconia del deliri. No hi ha roselles d’aigua on s’alcen els àlbers, tan sols un ball de papallones presoneres de la mirada. El cicle comença de nou quan l’aigua inunda els camps altra vegada i l’harmonia dels verds i els blaus entona un cant de festa.
aiguamolls
01 divendres juny 2012
Posted bocins
in
Júlia said:
FELICITATS!!!!
M'agradaM'agrada
mar said:
Moltes gràcies Júlia!!! una abraçada
M'agradaM'agrada
el paseante said:
Moltes felicitats. M’ha agradat aquest esclat de sensacions en uns aiguamolls fets de paraules.
M'agradaM'agrada
mar said:
Moltes gràcies, amic paseante.
Ja veus com tinc el blog, a mig fer…aiiisss, ja t’enyorava 🙂 bé, de fet enyoro els brisalls i tot el seu entorn
una abraçada!
M'agradaM'agrada
Carme Rosanas said:
Moltíssimes felicitats!!!!
M'agradaM'agrada
mar said:
Moltes gràcies Carme!!!
Una abraçada ben gran.
M'agradaM'agrada