Nàmaste

Porta’m una flor de lotus
de color blau teranyina
intens com la sedalina
valvada de primavera

que alleugeri certa espera
de tan anhelada metzina.

*

Pensant en tu, recordo aquest brisall… i el lotus blau que em vas portar
(març del 2006)

Nàmaste

Bon viatge, estimat amic.

Bones Festes i Feliç 2017

Torna Nadal.
Ens enardim de nou
amarats d’hipocresia
i tenim frissança
per esbandir els pecats.
La consciència és oblit
quan la nit s’acosta
i el bressol d’un nadó
és ple de tristesa.
La neu cobreix
la llar dels refugiats
i un cel paral·lel
evoca el pessebre.
Damunt d’un bufet,
rierols amb paper de plata,
serradures i molsa fresca.
El teatrí de figurants
reapareix any rere any.
Torna Nadal.

ferran planell  i  montse assens

Petjades sobre el mar

Avui la mar és roig a la llongada
d’un cor que no batega ni somriu.
Potser l’atzur li agomboli de nou
els vells passos i les noves pregàries
quan tot l’hemisferi esdevingui plany
i llisqui la sang vermella a la sorra,
o quan la nit sigui llum i no pas por.

Entre les petjades sobre el mar,
pas a pas, enmig de plors i silencis,
hi manquen les d’un infant en braços
i d’altres que no van poder salpar.
Ara, una via ampla, curta i planera,
se’ls obre davant la mirada innocent.

El miratge es perd en l’horitzó
i el somni perd la seva llibertat.

XVè PREMI LITERARI de l’Associació de Donants de Sang de Barcelona-Sant Pau

Bones festes i feliç 2016

Pessebre vivent
L’allau de grèvol i vesc fa boscatge
del refugi per on s’escola el vent.
Passos en silenci sobre la neu,
gebre a la cara que congela el plor.
La tendresa bressa els infants perduts
que la foscor de la nit de nadal
aixopluga dins un pessebre vivent.
El son venç l’ànima i el pensament
i el somni és record d’un temps passat,
d’un més enllà on ja no podran viure,
i d’una llar d’enyor i melangia.
Ara, la incertesa del seu futur
és tan sols, un bleix de molsa que guarneix
les etapes feixugues del camí.
Ens cobreix el mateix sostre d’estels,
car a nosaltres no ens mancaran menges.
Ens entaulem.    De nou, Nadal.

Ferran i Montse

París

Quan em quedo muda i sense paraules recorro als versos que ja tinc escrits… aquests són de l’última estada a París. Nevava. Aquell vespre ens van trucar per comunicar-nos la mort d’un bon amic. El dolor i el dol, avui també impregnen les paraules.

*
VII 
Esbaldeix núvols
amb doll de llàgrimes.
Somriure de sol.
*
La matinada s’ha llevat d’hora, avui,
i París és un tauler d’escacs
preparat per posar-hi les peces.
Es precipita l’instant irreversible del joc
i pesa la son a les parpelles.
-Qui mourà primer?
Avanço jo.
Un doll de llàgrimes
cobreix el tauler de joc sota aquest cel,
i a punt de rendir-me, accepto posar-me
sabates noves aquest vespre.

Tauler d’escacs. Música de Matressa 

Del poemari “Glops de nit” 

*
Vol nocturn vers la besada
que em porta cap a tu.
Lluna plena
dins la calma que m’acompanya.
París és un llenç blanc de neu i llum.
La nit es delecta entre flocs
que fluctuen al vidre de l’au blava.
Dansen a les mans del vent
les plomes afusellades que voregen
les ales de la sort.
*
El polsim alat
embolcalla el bes d’argent.
Desig irisat.
Ferida incisiva
en la dermis del destí.

Del poemari “A l’altre costat de la pell”

A punt d’emprendre el vol de tornada, a París nevava i ens van retenir dins l’avió una llarga estona… una llarga agonia amb el cor encongit…

A l’altre costat de la pell

A l’altre costat de la pell, poemes escrits a quatre mans per Anna Rispau i Montse Assens, amb imatges de Joan Pasqual i pròleg de Ferran Planell

Hem fet una edició limitada i numerada amb unes característiques especials de la coberta del llibre.
Amb dedicatòries personalitzades per a qui el vulgui adquirir.

Pròleg

A l’altre costat de la pell, però a quin. La pell és l’última part del cos i alhora la primera. Ens protegeix de les inclemències de fora, tot deixant que per ella traspuïn fins i tot aquells sentiments que duem amagats tan endins.

Tenim a les mans un llibre que ja comença captivant-nos amb un títol suggeridor. Per què a quin altre costat de la pell viatjarem en endinsar-nos per les seves pàgines? Penetrarem a dins del nostre propi jo, o deixarem que el jo d’altri ens acariciï la pell?

Seria absurd pretendre amagar-vos-ho, tot dient-vos que ja ho descobrireu amb la lectura, perquè el títol de la primera part “De pell enfora”, ja delata que el de la segona serà “De pell endins”.

Full rere full, serà molta la poesia que ens pessigollejarà els sentits venint de fora, com tanta la que ens rajarà de dins fins que no podrem per més que deixar-la brollar a flor de pell.

Aquesta nostra pell de lector, quedarà primer xopa d’emocions produïdes pel gotim constant, rítmic i suau d’una pluja de mots, per acabar amarada de la suor destil·lada per aquells versos d’interioritzats sentiments.

Sempre he cregut que els pròlegs no han de ser llargs, perquè, en ser-ho, impacienten al lector, que el que vol no és altra cosa que llegir allò que li vol dir l’autor. Autor que en aquest cas haurem de pluralitzar, ja que com diuen elles, les autores, és un llibre escrit a quatre mans.

L’art d’encadenar lletres que tenen tant l’Anna com la Montse, em sembla que a hores d’ara ja és prou reconegut. Per separat fan poesia; juntes la fan en majúscules.

I si bé acabo de dir que ho faria curt, encara he d’afegir un últim apunt. Amb aquest llibre no sols gaudireu dels versos que conté; també ho fareu de les imatges que els acompanyen. Reproduccions de quadres de l’amic, tant de les autores com meu, Joan Pasqual. Llàstima que el llibre sigui en blanc i negre, perquè ell és un mestre en el domini dels colors. Tot i així no us serà difícil acolorir-les amb la imaginació, ja que a la portada hi teniu una bona mostra, doncs, també és d’ell.

L’acompliment d’un desig acostuma a ser sempre una incògnita, menys en casos com el d’ara, en què tinc la certesa que veuré acomplert el meu.
Un desig, gaudiu del llibre que teniu a les mans.

Ferran Planell

Ressenyes: Lo Càntich – ARC

Si voleu l’edició especial dedicada us l’enviarem per correu postal.
Poseu-vos en contacte amb nosaltres si el voleu tenir.

Altres llocs on adquirir-lo: Bubok – Lulu –

brisalls de mar

Fa 10 anys vaig començar a escriure “brisalls” en aquest espai de “gomets”

El primer de tots deia així:

brisalls de mi,
sí,
brisalls de mi,
que prenen forma
quan tu els llegeixes
escrits aquí

i en penses
silencis
color maduixa,
amarats
d’aigua salada

i oblidats
al fons de tu.

***

En aquests 10 anys han passat moltes coses…

i moltes més…

Gràcies per compartir-les amb mi.

Sigueu benvinguts als meus brisalls!

***

* Fotografia de Ferran Planell

art i dona

Associació d’artistes de Premià de Dalt

Ferm batec d’alba
Nieró de tendresa
Eixarm de dona
T’arbres en les mans del vent
Galzes clivelles de llum
anna rispau

Sóc dona. Duc a les mans la paraula i el crit, el futur i la vida,
i la persistent lluita que em mou constantment.
Sóc dona i duc en el ventre l’esplendor de la màgia que ens perpetua.
Una nova albada aleteja l’horitzó.
Emprenc el vol i sense mirar enrere, m’ensendero cap a la llibertat.
montse assens

Anna M. Campozo, Rosa Maria Benosa, Camila Monasterio, Mercè Arbolí, Íngrid Comas, Núria Agustina, Montse Assens, Anna Albert, Empar Sesé
Rosa Guillén, Maria Medina, Mariona Lligé, Ona Barba Agustina, Elisenda Sala, Madola, Teresa Fauxe, Misse Hinojosa, Cheli Albareda
Anna Maria Albero, Anna Molons, Quima Plana, Ona Carvajal, Pepi Capella, Maria Cases, Sherezade Beltran, Sofia Hernàndez, Carmen Martínez

Exposició a la biblioteca Jaume Perich i Escala   –  Riera Sant Pere, 88 – Premià de Dalt
Inauguració: divendres, 6 de març de 2015 a les 19 h          Obert: del 6 fins al 30 de març de 2015
Horari: dilluns a divendres de 16 a 20.30 h – dimarts i dijous de 10 a 13 h – dissabtes de 9.30 a 13.30h

Glops de nit

Benvolguts amics i amigues,
Ens plau compartir amb vosaltres aquest nou esdeveniment de “Glops de nit”

Tenir la sort de que els poemes que l’Anna i jo escrivim siguin:
premiats Menció especial del Premi Marià Manent i 3r Premi de poesia al Perelló
editats per l’Editorial Germania (el podeu adquirir al Quiosc de Premià de Dalt)
cantats per Maria Teresa Martínez Sentís. (enllaç on escoltar-les), per Pol Mallafré i per Miguel Aranda
prologats per Sílvia Romero
presentats per Mariona Borràs a Arts i Lletres, Biblioteca Jaume Perich, amb Sívia Romero a les “Anastàsies” de Badalona i per Carles Duarte a l’Escala amb l’Anna Rispau
fets notícia a la premsa i a “banadotis” (enllaç per veure la notícia)
fotografiats per Ferran Planell i exposats a la biblioteca Jaume Perich i a Badalona
recitats per en Ferran Planell, pel grup de les Anastàsies i al concurs de rapsodes de l’ARC
dansats per Andrea Jiménez a Contrapunt poètic
representats a la Nova Jazz Cava l’octubre de 2013
estimats per tots vosaltres. Gràcies!

i ara, de nou representats! El dia 22 de març a Premià de dalt, per la companyia teatral Cia. Incògnita

Això és una mena de somni que mai hauríem gosat somniar. Gràcies a tothom que ho ha fet possible!!!

Per tant, us escric per convidar-vos a
Espectacle basat en el llibre “Glops de Nit” de l’Anna Rispau i Montse Assens
Organitzat per “Jo Butaca”, dissabte 22 de març de 2014 a les 19h
LLOC: Al teatre de la Societat Cultural Sant Jaume, a Premià de Dalt
Interpretat per: Cia. Incògnita, companyia de poesia teatral

INTÈRPRETS: Mireia Cama, Pau Gómez, Tessa Julià, Jordi Martínez
PIANO i CANÇONS: Núria de Andrés
VEU: Pol Mallafré (escolteu el vídeo promocional)

Us hi esperem!!!
A quatre mans i un sol batec
“Glops de Nit”. Ens endinsarem al món de la poesia que parla d’aquell instant en el que el dia es converteix en nit, que parla dels sentiments, de la vida, de la mort, de la por, de la necessitat d’escriure per expressar les emocions…”

Contrapunt poètic

 

Tots els primer dijous de mes a les 19:00 h:
* 6 de març
Dins els actes en commemoració de la Dona Treballadora: Recital poètic musical.
Poetes de l’ARC (Associació de Relataires en Català): Montse Assens, Glòria
Calafell, Empar Sáez, Mercè Bagaria, Núria López i Montse G Juárez.

L’Aula de Música i Teatre Musical (escola Associada a la UNESCO) inaugura un
nou cicle: Contrapunt poètic. La poesia és el so amb paraules, el ritme en la
mètrica i el sentiment estètic de l’anima. Contrapunt poètic vol ser l’espai dins de
l’imaginari col·lectiu on la poesia, la música, la dansa i la pintura conflueixen en un
mateix espai, tot recordant moments d’explosió creativa com els de Dau al Set o
els del Hot Club en els Salons de Jazz en la postguerra a la Barcelona dels anys
50. En aquest camí ens acompanyaran poetes, escriptors, rapsodes, músics,
pintors i ballarins cada primer dijous de mes per compartir la creativitat del segle
XXI en un espai emblemàtic, de la mà de Marta Pérez i Sierra coordinadora del
cicle.