bones festes i feliç 2013

Les tovalles de fil
engalanen la buidor de la llar,
ressaltant aquells brodats,
altres anys amagats sota la vianda.

La padrina farà que no manqui plat a taula,
però, a la cadira no podrà fer seure
als qui no travessaran la porta
en no poder sufragar el llarg viatge.

És la por a la incertesa,
por a conquerir la veritable revolta,
el que esvairà la joia,
emboirant un Nadal més
amb la tristor de la pobresa.

Trenca l’albada
el gest ferit del dia
mentre agonitza
la boira que degota
sinuosa i pàl·lida.

Texts i imatge de ferran planell i montse assens

Què em fa por, i què no

Avui divendres 23 de novembre a les 20:00h al Casino l’Aliança del Poble Nou.

Em sento orgullosa de participar en la candidatura de SI per Barcelona.
#JovotaréSI

De tant en tant escric poesia, però de tant en tant, no.

I avui toca això:

Què em fa por, i què no.

A hores d’ara potser se m’ha ficat la por al cos.

I què em fa por, em pregunto. Doncs, en primer lloc em fa por rendir-me, perquè tot té un límit i quan ja m’han escanyat tant, necessito l’aire que em queda per poder-me reanimar. I com jo, em fa por que es rendeixin molts altres que han dedicat esforços en aquesta batalla.

Em fa por viure el temps d’una generació engalipada que desesperadament s’enlluerna amb el primer venedor de fira que li ven un somni. Em fa por que m’inculquin la por, que em paralitzin el pensament, que m’imposin lleis injustes, que em sotmetin al seu poder a base de multes o de cops de porra. Em fa por que qui mana, estratègicament canviï el reglament de la lluita i la decanti al seu favor.

Em fan por els il·luminats que creuen haver vist la llum, perquè la història és plena de casos similars i l’anàlisi ja no serveix de res per a qui no vol escoltar.

Em fa por no poder posar un plat a taula, arribar a no tenir assistència mèdica, o bé que els meus pares no cobrin la pensió o que els meus fills no puguin optar a una educació digna, o a un treball perquè els diners destinats a aquests recursos ja han estat espoliats, robats o malbaratats  pels nostres governants.

Em fa por la corrupció imparable,  el pactisme anteposat, l’oportunisme indecent, l’oligarquia financera i els polítics subornats.

I el que em fa més por de tot, és viure en el país on passa tot això, a Catalunya.

I què no em fa por? Doncs sincerament, les bajanades que diuen els polítics d’un país veí, perquè sé que són ells qui tenen por de que ens independitzem.

A Catalunya necessitem una regeneració política i democràtica si volem avançar. El meu esforç és i serà per aconseguir-ho.  Si només em queda una bala i aquesta és el meu vot, el tir ha de ser precís i no m’ha de tremolar el pols.

El 25N tinc la Independència a les meves mans!

Jo votaré Solidaritat Catalana per la Independència (SI)

 “Tot està per fer i tot és possible”, com deia el poeta. Però aviat “tot això serà una altra història” com diu el cantautor, perquè serem independents  i construirem la nostra Catalunya sobre una bona base.

 Visca Catalunya lliure!!!

#JovotaréSI

la nit feréstega

 

Sento el gel del teu cos
impregnat al jaç on dorms.
Els sons es desvirtuen dins l’espai
i el bes robat
a les entranyes de la nit feréstega,
es dilueix entre els somnis,
d’una nit d’estiu qualsevol.

Ja no hi ha empremtes sobre la terra mullada.
L’aigua les hi ha robades al vent.

després de la pluja

Amb picardia pronuncio el teu nom
i amb una bufada lleugera
l’encamino cap a tu.
Seduït,
et trobes rere els dilemes
que encapçalen el prec
del raig de sol que llueix ara.
La calma entona el seu cant de silenci
i l’enigma que es dibuixa al meu entorn,
envolta de boira primerenca
els forats del pensament.
Sobre la cadira buida de la memòria
rauen assegudes
totes les preguntes sense cos.
Un infant innocent les observa.
Ens diu que tu i jo ja sabem les respostes,
però que mai les gosarem dir.

***

de l’1 al 30 d’agost, exposició a la biblioteca Jaume Perich i Escala.Premià de Dalt.
Obres de: Joan Pasqual, Montse Assens i Paulí Josa.

terra

Res desfà el present que empresona la resta del meu infinit. Encerto al pensar que un desfici intencionat malbarata l’entorn on dormo cada vespre.  El somni és fosc, però encara es somni.  Un breu despertar em sedueix amb el seu somriure ampli. L’amor és tan sols uns guspira que es manté encesa, amb precaució, perquè ja no ens cal més foc en aquesta terra que fa temps que viu cremada.
Aquest somriure no em conveç.

codi de joc

Ramatges del passat floreixen de nou com el cant ancestral de les sirenes. Les seves rels tremolen en conèixer la disbauxa i un cel blau acull el fruit d’aquest amor que germina somiejant amb l’horitzó del mar.

Avui al matí pensava que el nostre amor és com un joc de Mecano al qual se li ha perdut unes quantes peces i que cal trobar-les o inventar un joc nou…  Més tard he rebut aquesta sorpresa…

aiguamolls

VIII
Es desperta l’alba,
el mar bressa el gran robí
i agombola els blaus.
Els colors de la tarda
comencen a germinar.
*
Ocells emmirallats a la forja d’un estanyol clapejat. La libèl·lula, perduda dins el murmuri, aboca la solitud del bes dins la malenconia del deliri. No hi ha roselles d’aigua on s’alcen els àlbers, tan sols un ball de papallones presoneres de la mirada. El cicle comença de nou quan l’aigua inunda els camps altra vegada i l’harmonia dels verds i els blaus entona un cant de festa.

***
El dissabte 26 es va fer públic el veredicte del VIIIé certamen de poesia Antoni Ferrer, convocat per l’Associació Ecocultural La Garrofera, de l’Alcúdia de Crespins. Hi resultà guanyador el poemari Aiguamolls, del qual són autores Montse Assens, de Premià de Dalt, i Anna Rispau, de l’Escala.

Un bell racó de nit

Les pluges dels hiverns m’han dut a aquell recer
Josep Palau i Fabre

Els llavis, sota un vel adormit,
besen el bosc on s’endinsa el festeig.
Al rostre que encapçala l’esperit
cau l’hivern cisellant el bàlsam del passat.
L’agonia passa de llarg
i desapareix sota el so blanc dels cascavells.
Un sortilegi renaix entre esbarzers
i en un bell racó de nit,
confinada a l’abisme dels vencedors,
la bellesa d’una flor es torna primavera.
***
del poemari, “al meu amor tardorenc”
que… a poc a poc, full a full, vers a vers… s’adorm en un bell racó de nit.

Desig

Servava el crit a l’hemisferi de l’alba desconeguda del teu bes.
Recolzava l’oceà de les paraules a l’empit del desig.
Indagava inútilment pels racons de la teva pell,
cercant l’ombra perduda de la joventut.

I al vespre, en la serenor de la nit
ofegava el plaer en el revers del meu cos.
***
del poemari, “al meu amor tardorenc”
que… a poc a poc, full a full, vers a vers… en faig brisalls.