Torna Nadal.
Ens enardim de nou
amarats d’hipocresia
i tenim frissança
per esbandir els pecats.
La consciència és oblit
quan la nit s’acosta
i el bressol d’un nadó
és ple de tristesa.
La neu cobreix
la llar dels refugiats
i un cel paral·lel
evoca el pessebre.
Damunt d’un bufet,
rierols amb paper de plata,
serradures i molsa fresca.
El teatrí de figurants
reapareix any rere any.
Torna Nadal.
ferran planell i montse assens
brisalls de mar 
Un poema molt bo amb bons sentiments i molta sinceritat.
És preciós i m’ha agradat molt, per l’estructura que té d’un Nadal darrere l’altre, l’hipocresia augmenta realment.
Salutacions. Rafael
M'agradaM'agrada