La nit és un desert d’ombres mig buides,
desvetllant-se a la cara dels somnis,
perfilant-se en les paraules del vers,
despullant-se cada nit al teu cos.

La foscor pronuncia el to dels mots
en declarar-se rebel, l’agonia,
i el cos es rendeix al destí ferotge
confessant-se perdut en la foscor.

La nit esdevé un cant de silenci,
una fotografia en blanc i negre
on tan sols s’aprecia la negror.

imatge: Seu Vella de Lleida