Les tovalles de fil
engalanen la buidor de la llar,
ressaltant aquells brodats,
altres anys amagats sota la vianda.

La padrina farà que no manqui plat a taula,
però, a la cadira no podrà fer seure
als qui no travessaran la porta
en no poder sufragar el llarg viatge.

És la por a la incertesa,
por a conquerir la veritable revolta,
el que esvairà la joia,
emboirant un Nadal més
amb la tristor de la pobresa.

Trenca l’albada
el gest ferit del dia
mentre agonitza
la boira que degota
sinuosa i pàl·lida.

Texts i imatge de ferran planell i montse assens