Res desfà el present que empresona la resta del meu infinit. Encerto al pensar que un desfici intencionat malbarata l’entorn on dormo cada vespre.  El somni és fosc, però encara es somni.  Un breu despertar em sedueix amb el seu somriure ampli. L’amor és tan sols uns guspira que es manté encesa, amb precaució, perquè ja no ens cal més foc en aquesta terra que fa temps que viu cremada.
Aquest somriure no em conveç.